Inaugurada l’Ambiteca!

El Pau, nou educador de l’Ambiteca, ens explica en què consisteix aquest nou espai d’educació ambiental a Sant Cugat. Està situat a la carretera de Roquetes, prop de la sortida a Cerdanyola, i al costat de magatzem de la brigada municipal, és l’espai de la deixalleria:

“Doncs mireu, l’Ambiteca és un nou nom per una nova deixalleria. Ja no és només un lloc on anar a portar el que ens sobra perquè algú ho gestioni el millor possible, sinó que s’obre a la reducció i a la reutilització que tant s’han reivindicat com a prioritàries al reciclatge. Així doncs, l’Aula Ambiental ha nascut per cooperar amb les escoles, l’ajuntament i altres entitats de la ciutat en l’elaboració d’una bona oferta d’educació ambiental, ja sigui adreçada a nens com a adults.

D’altra banda tenim l’espai d’intercanvi, amb el nom comercial de STCrecupera. Es tracta d’una iniciativa més innovadora, en la que la deixalleria es converteix en un espai on es poden també deixar i endur-se objectes encara amb vida útil. Això es farà a través de punts que aniran en proporció dels kg de CO2 que es deixen d’emetre pel fet de no haver comprat aquell bé de consum. A més, hi ha una web (encara no operativa), on es podran veure tots els articles que guardem a l’espai d’intercanvi i també els que altres usuaris tenen intenció de regalar o intercanviar”.

Anuncis

Xerrada: Pensamiento Ambiental Latinoamericano, Economía descalza i Geografía Viva

Xerrada

Pensamiento Ambiental Latinoamericano

Economía descalza

i Geografía Viva

A càrrec de Pablo Kaplún  (ONG Geografía Viva a Mérida, Venezuela). GV treballa amb educació ambiental en context de vulnerabilitat.

Dimecres 11 a les 19h al bar de l’estació de La Floresta

El grup de lectura d’Ecologia Política d’OSEA i cal Temerari organitza aquesta xerrada per donar a conèixer aquesta perspectiva ecologista i descolonitzadora prou desconeguda per aquí, però emparentada amb el ecodesarrollo, la epistemología del sur i l’agroecologia. En són referents Max-Neex, Sachs, Leff i moltes altres.

Març a OSEA

Bon març, gent d’OSEA!

Ha arribat el moment de demanar-vos una participació! Doneu suport si us plau a l’obrador ecològic a can Monmany:

1.- Qüestions agroecològiques:

Per un obrador ecològic a can Monmany

Dóna el teu suport a la proposta d’obrador ecològic a can Monmany en el procés de Pressupostos Participatius de Sant Cugat! T’ho expliquem, aquí: https://agroecologiaescolar.wordpress.com/2018/03/03/vota-per-lobrador-ecologic-a-can-monmany/

Vols participar a la comissió d’educació d’Alimentem Collserola?

Aquest mes de febrer, nevades apart, s’ha posat en marxa el Pla d’Acció del programa Alimentem Collserola, hem constituit la Comissió d’Educació per aprofitar aquesta meravellosa oportunitat de col·laborar en la transformació del sistema alimentari local des dels nostres sistemes alimentaris escolars. Us ho volem explicar aquí: https://wp.me/P27sDu-16A

2.- Sobre el taller d’Ecologia Política per a educadors/es ambientals:

El taller que vàrem fer el passat 24 de gener ens ha permès reflexionar sobre el tema. Aquí l’opinió del Miguel: “enseñar a nadar con destreza… a contracorriente”. Pablo ens aporta informació sobre una polèmica sobre el Dia Mundial de l’Educació Ambiental.

3.- Vídeos:

4.- Decreixement

Gresc@ participarà al congrés d’agroecologia de Córdova del maig per presentar l’agroecologia escolar al cor de l’impuls agroecològic estatal.

5.- Artista del mes

Aquest mes l’artista del mes és l’Agenda Llatinoamericana Mundial, amb 27 portades plenes de causes socials.

Molt bona arribada de la primavera!

OSEA, comissió de blog i organització

Sembrant vida a les ciutats

Hola,

M’agradaria compartir el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=pO5ol8MitMs

Sembrant vida a les ciutats: Beneficis socials i ambientals dels horts urbans de Barcelona

Aquest vídeo és un projecte divulgatiu fet per TURBA, Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (IN3-UOC) en el marc del projecte “Urban Allotment Gardens in European Cities. COST TU1201. 2012-2016”.

El vídeo pretén en primer lloc, retornar els resultats de la recerca  feta sobre horts urbans a Barcelona a la societat en general d’una forma amena i pròxima. En segon lloc, vol ser una mostra d’agraïment a totes les hortolanes i hortolans que han col·laborat amb nosaltres en aquests quatre anys de recerca, així com a tècnics, institucions i entitats que amablement han contestat les nostres preguntes i ens han deixat accedir a horts, documents i històries personals.

Agraïria que en féssiu màxima difusió i que m’envieu qualsevol comentari que en tingueu al respecte.

També us passo l’enllaç d’un de llibre en català i un article en anglès, ambdós publicats aquest any sobre la nostra recerca en horts urbans de Barcelona.

Llibre en català:  http://www.xarxaconsum.net/ca/recursos/llibres/index.html El nostre capítol  és: Sembrant vida a les ciutats: beneficis socials i ambientals dels horts urbans de Barcelona Laura Calvet-Mir, Hug March, Marta Camps-Calvet, Johannes Langemeyer, Erik Gómez-Baggethun 

Impactes del jean

“A través de procesos de fabricación altamente dañinos y una irresponsable eliminación de sus residuos químicos tóxicos, uno de nuestros productos icónicos favoritos –el blue jeans- ha destruido ríos y afectado la vida de las personas que cuentan con estos cursos de agua para su supervivencia. RiverBlue pone de relieve los desastres ecológicos generados por una de las industrias más contaminante del mundo, la industria textil, al tiempo que propone soluciones para llegar a producir sin contaminar”.

Opinión de Miguel

Una breve aportación desde el escepticismo metódico.

Como viene siendo habitual en nuestro mundo, si pretendemos construir una EA que vaya más allá del folclore con que la cultura dominante ha tratado de “arrullarnos” ( y casi lo consigue), es imprescindible nadar a contracorriente y asumir los riesgos que conlleva. Nadar a contracorriente es, por ejemplo, afirmar, como hace German, que no hay una única forma de ser humano. Ser humano implica formar parte de una cultura, y occidente no es la única cultura posible. O por ejemplo, afirmar que la asimilación entre progreso y crecimiento tan arraigada en el mundo occidentalizado, no es más que el resultado de una contingencia histórica que los poderes fácticos han mostrado como esencial. También, en tercer lugar, es remar contracorriente, tachar de reduccionista la concepcion según la cual la respuesta al problema de la energía es una respuesta científico-tecnológica. Por citar algunos ejemplos.

En resumen, creo que desde la EA, al menos en el ámbito de la educación secundaria en donde yo me muevo, una de las claves debe ser “enseñar a nadar con destreza”. Cómo podemos, si no, ayudar a nuestros jóvenes estudiantes a salvar la corriente? Y tras casi dos décadas intentándolo me temo que cada vez me resulta más difícil. Hubo un periodo en que era necesario divulgar y concienciar, creo que en cierta medida aprendimos a ello. Una buena dosis de conciencia favorecería actitudes proambientales que, progresivamente, se plasmarían en cambios en las conductas. Genial! Muchos estudiantes han aprendido en donde depositar cada residuo.

Con todos mis respetos, cuanto tiempo y esfuerzo desperdiciado. Treinta años para que aprendan a distinguir el verde del amarillo, pero de una comprensión histórica e integral de nuestra cultura y nuestros modelos de consumo, casi ni hablamos. Otros tantos para que se habitúen a la expresión ‘cambio climatico’, pero nada de fijarse en otros modelos de vida, la antropología no entra en el curriculum. Y así podríamos pasar horas y horas.

Retomando uno de los puntos que surgieron en el taller, desde mi punto de vista la única EA que tiene sentido es una EA revolucionaria que contribuya a desenmascarar los grandes mitos sobre los que se asienta el mundo occidental y que, en último término, sustentan una sociedad patriarcal en la que el dominio sobre la naturaleza y sobre el propio ser humano quedan garantizados. Nuestra historia me hace sospechar que cualquier propuesta no revolucionaria acabará siendo engullida por la gran cultura, sin embargo también sospecho que nuestros estudiantes de secundaria se sienten paralizados cuando entran en contacto con este tipo de propuestas. Como educador, considero que este es mi mayor reto.