Pensant en el coronavirus… i més enllà

Benvolguts/des,

Imagen de Miroslava Chrienova en PixabayVosaltres que esteu fent programes d’educació ambiental, activitats escolars, dissenyant noves activitats o redirigint en la situació actual classes o equips, una amiga deia:

“Aquí estem tots intentant entendre que es una pandèmia i quantes n’hi havia en el passat (història), què és un creixement exponencial (matemàtiques), què dimonis és un virus i quina diversitat hi ha i com viuen a costa dels hostes (ciències), com afecta a l’economia (socials), i com viure junts però separats tot ajudant-nos amb les tecnologies digitals (noves tecnologies)…. Total, un súper projecte contextualitzat, vivencial i global… Quina oportunitat educativa tan descomunal!!! Però estem preocupats per les avaluacions…aixxxx!!!”

Ahir a la feina comentàvem si valdria la pena fer propostes d’aquest tipus, contextualitzades en la crisi actual, i algú va dir: “bé, ens toca fer el què puguem, i ja valorarem si serveix o no”. L’educació ambiental sempre viu de qui s’interessa, de qui l’acull o la promociona. Aquest article és una proposta de fer servir el coronavirus com a projecte educatiu, i vol començar a recollir aspectes d’aquest projecte.

Però el coronavirus és cert, demà no interessarà. I demà passat tindrem una crisi, amb un 20% d’atur segons ens diu l’FMI (ara estem al 13’6, al 2012 vam estar al 25). Fa pinta que haurem de començar a parlar de democràcia d’una vegada a les aules, i d’economia. I esperem (ben segur que esperem, perquè ja vivim) les crisis de les emergències climàtica, energètica, etc. Estem en una crisi civilitzatòria, que durarà molt per les nostres vides però poc per la història humana (res per la del planeta). De fet, la crisi sanitària del coronavirus podria ser la primera d’una dècada de crisis, o d’emergències, entre 2020 i 2030 que com sabem és un any assenyalat simbòlicament per la irreversibilitat de l’escalfament global.

Aquí és quan podem tornar a pensar en la proposta de García, Fernández, Rodríguez i Puig (2019) i en aquella terrible sentència: “ya no hay nada que mantener, sino más bien resistir y evitar la extinción del mayor número posible de seres humanos“. El col·lapse com a context en el que ens hem de moure i de manera ràpida i traumàtica, és a dir, a base de crisis. Ja deia Jerôme Baschet (2015) que a la Mare Terra calia -sanament- tenir-li una mica de por.

No és en la por en què hem de basar res que sigui educatiu. Més aviat és important perdre la por al final del capitalisme, i analitzar les crisis sempre amb la idea de millorar la societat que ja estem començant a construir, alternativa a la que produeix les crisis. Per tant, més enllà del coronavirus, ens cal aprendre a reaccionar educativament a les crisis que ja hi són, i les que vindran, en una construcció contínua, crítica, millorable, esperançadora i col·lectiva d’un món millor:

  • amb una anàlisi transversal, des de moltes dimensions, que ens ajudi a contextualitzar la crisi
  • amb una acció constructiva, sempre debatuda i reflexionada

Anàlisi

Com entenem aquesta crisi del coronavirus? com entenem qualsevol crisi que ens afecti? És obvi: organitzant un “comitè de crisi”. Aquest, que ha de ser participat per alumnat i professorat, i també resta de comunitat escolar, s’ha de plantejar què és el que cal aprendre, on cercar informació, pot plantejar fer alguna jornada per convidar persones informadores, estones de compartir lectures, recerques, etc. Fer una crida a recerques sobre un tema, de manera general a tots els nivells pot ser interessant.

Què poden aportar les matemàtiques? i la filosofia? i les ciències? Anem a esbrinar-ho.

Accions

I quines accions podem fer? transformar el sistema alimentari escolar, organitzar un banc del temps, reivindicar canvis socials… i aquí milers d’actuacions.

 

Baschet, J. (2015). Adiós al capitalismo. Autonomía, sociedad del buen vivir y multiplicidad de mundos. NED Edicions.
García Díaz, E., Fernández Arroyo, J., Rodríguez Marín, F., & Puig Gutiérrez, M. (2019). Más allá de la sostenibilidad: por una Educación Ambiental que incremente la resiliencia de la población ante el decrecimiento. Revista De Educación Ambiental Y Sostenibilidad, 1(1), 1101. https://doi.org/10.25267/Rev_educ_ambient_sostenibilidad.2019.v1.i1.1101

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s